Sis mesos sense saber on és ‘Hugo’: la família d’unmenor de Girona denuncia un ‘segrest parental’
El pare afirma que el seu fill va deixar d’anar a l’escola el 9 de març i que des d’aleshoresdesconeix on és. La família assegura que ha denunciat el cas als Mossos d’Esquadra iqüestiona que un jutjat hagi rebutjat en diverses ocasions la geolocalització del telèfon de lamare.
Matías Crowder – Diari GIRONANOTICIES.COM
Hugo va deixar d’anar a l’escola el 9 de març. Aquell dia Marc Parra, el seu pare, va anar a recollir-lo al col·legi Maristes de Girona, segons consta en la denúncia que la família va presentar alsMossos d’Esquadra. El centre escolar va intentar posar-se en contacte amb la mare, però no ho vaaconseguir. Des d’aquell dia, l’entorn patern assegura que no sap on és el menor.
Han passat sis mesos des de llavors. La família sosté que es tracta d’un segrest parental: ladesaparició d’un menor juntament amb un dels seus progenitors sense el consentiment de l’altre.«Sabem amb qui està, però no on», resumeix Chelo, l’àvia paterna, que descriu la situació com un«calvari».La versió de la família és que la mare se’n va anar amb el nen i que des d’aleshores ha anat canviantde ciutat. El pare, segons els seus familiars i persones properes, ha intentat localitzar-los perdiferents punts d’Espanya i de l’estranger. En una d’aquestes cerques va rebre informació que totsdos podrien trobar-se a Granada.
La família va contactar aleshores amb la Guàrdia Civil d’aquestaprovíncia, i els agents van confirmar que la mare i el menor hi havien estat, tot i que van tornar adesaparèixer quan van saber que els havien localitzat.La desaparició es produeix després de dos anys de fort conflicte entre els pares d’Hugo. La famíliapaterna afirma que durant aquest període es van succeir les denúncies i els enfrontaments judicials.El pare tenia establert, segons els seus familiars, un règim de visites de dos dies entre setmana i unajornada completa els dissabtes.«Ara, la prioritat de la família és saber on és Hugo i comprovar que es troba bé», assegura Chelo.«La justícia en aquest cas ens ha deixat de banda», lamenta.
En la seva opinió, «les denúnciespresentades no han servit per localitzar el menor i el procediment ha quedat paralitzat».Petició de geolocalitzacióUn dels punts que més indignació provoca a la família és la impossibilitat d’obtenir la localitzaciódel telèfon utilitzat per la mare. Segons asseguren, els Mossos d’Esquadra van sol·licitar al jutjatl’autorització per fer una geolocalització amb la qual intentar determinar on es trobaven la mare i el fill.
La família sosté que aquesta petició va ser rebutjada fins a cinc vegades.La situació es complica quan existeix la possibilitat que el menor hagi estat traslladat forad’Espanya. El Codi Penal contempla el delicte de sostracció de menors i estableix penes d’entre dosi quatre anys de presó per al progenitor que, sense causa justificada, sostregui el seu fill menor.Chelo assegura que la família viu pendent de qualsevol notícia que pugui indicar on és el nen.
La primera difusió pública del cas va arribar a través del programa de YouTube Voces Ausentes,presentat per Mariluz Romero, vinculada a la investigació i divulgació de casos de desaparicions.Romero ha assenyalat les dificultats que poden sorgir quan les investigacions necessiten accedir adades de localització protegides per les normes de privacitat i protecció de dades. «La qüestió ésfins a quin punt aquests límits poden compatibilitzar-se amb la necessitat de localitzar ràpidamentun menor del qual es desconeix el parador», comenta.
El temor de Chelo és que, quan finalment aparegui, el nen pugui haver quedat enmig d’una batallajudicial que la família fa anys que intenta resoldre. Fins i tot tem que Hugo pugui acabar sota la
protecció dels serveis de menors en lloc de tornar amb algun dels seus progenitors. De moment, lafamília paterna continua buscant respostes.
